El Manifiesto de Davos 2020 y el valor para el stakeholder

L’era del Shareholder

“La responsabilitat d’una empresa és augmentar els beneficis i retribuir a l’accionista”

Milton Friedman

Si bé la cita no és literal, la seva essència ha regit la gestió empresarial des de finals dels anys setanta fins la segona dècada del segon mil·leni. És probable que aquest mantra, tot i que qüestionat durant tot aquest període, ha estat dominant el marc mental d’experts i líders empresarials fins que la crisi financera global del 2007-2008 va obrir la porta a qüestionar el model econòmic i els seus dogmes i pilars.

Aquesta filosofia de gestió empresarial posa el focus en l’accionista com únic beneficiari de les estratègies i politiques de la gestió empresarial, que ha fet primar durant anys el benefeci per acció com a indicador per retribuir els directius. Alguns autors, com Mariana Mazzucato identifiquen el benefici per acció i la retribució de l’accionista com els responsables de la gestió empresarial a curt termini, la insostenibilitat de les polítiques empresarials i la manca d’innovació a les empreses.

La Responsabilitat Social Corporativa. Els orígens

D’altra banda, es considera Edward Freeman com l’impulsor de la teoria dels Stakeholders, en la que s’incorpora als grups d’interès com a actors de las decisions corporatives i promulga la incorporació dels seus interessos com a factor determinant per l’estratègia de l’empresa. Es vincula aquest corrent a una tendència a la pràctica de la gestió enfocada al llarg termini.

D’aqui neix la Resposanbilitat Social Corporativa com una forma de regulació interna pel que les empreses s’autoregulen i monitoregen la seva activitat, posant límits morals i ètics als interessos dels accionistes.

Els darrers anys ha estat una pràctica habitual incorporar a la direcció de les empreses, departaments d’RSC, per desenvolupar aquesta activitat, normalment actuant més com a supervisors que com a autèntics líders l’activitat empresarial i en alguns casos servint de rentat de cara de la imatge de l’organització.

Stakeholders i propòsit. Una nova era

“El propòsit de totes les empreses és col·laborar amb els stakeholders en la creació de valor compartit i sostingut”

Manifest de Davos 2020-Klaus Schwab

Aquesta cita és l’inici del Manifest de Davos 2020 del Forum Economic Mundial.

Aquest manifest breu, d’una pàgina, posa l’ènfasi en els grups d’interès i en la creació de valor compartit i sostingut, i no només això si no que reinvindica el paper de les empreses com a actores clau per atendre les aspiracions humanes i socials.

Així mateix, convida a mesurar el rendiment, i per tant l’èxit, de les empreses no només pel benefici de l’accionista sino també per l’acompliment dels objectius ambientals i socials. I, per tant, retribuir als executius per la seva consecució, reflectint la seva responsabilitat davant del conjunt dels grups d’interès.

El temps dirà com d’influent ha estat aquest manifest i quin paper ha jugat per marcar el canvi de rumb en la gestió empresarial. Cert és que hi ha d’altres iniciatives en la mateixa linia com les memòries de sostenibilitat, els Objectius de Desenvolupament Sostenible o el canvi generalitzat en la sensibilitat pel canvi climàtic, però sens dubte aquest manifest, sigui com a precursor o com a reflex, es pot considerar un punt d’inflexió que marcarà les agendes de l’estratègia corporativa de les properes dècades i com a conseqüència tindrà un impacte rellevant a la societat en general.

Vivim, per tant, un moment de canvi en l’estratègia empresarial, un canvi d’era, que posa els grups d’interès i la creació de valor sostenible i sostingut al centre de les decisions de les companyies. Un canvi d’era que repta als executius a canviar el marc mental regnant en la gestió les útlimes dècades i els convida a posar al focus de la seva gestió en l’impacte que genera a tota la societat i a més llarg termini per seguir creant valor d’acord amb el seu propòsit.