Guies de memòries de sostenibilitat

Publicat per ocmpartners el

Els darrers anys s’ha extès l’ús de les memòries de sostenibilitat, especialment entre les grans companyies. Les memòries són una gran eina comunicativa, ens ajuden a difondre els impactes en les tres dimensions de la sostenibilitat, i a fer-los arribar a tots els grups d’interès. Però també de retruc acaben sovint sent una gran eina de disseny estratègic. Tant és l’origen de començar a fer aquestes memòries, ja sigui per obligació legal (EINF), per pressions dels grups d’interès, per convenciment o bé com a part d’una estratègia comunicativa, el cert és que un cop iniciat el procés d’elaboració, la metodologia ens ajuda a identificar quins son els impactes de la nostra organització, a mesurar-los i seguir-ne l’evolució, però també a establir un diàleg amb els grups d’interès que ens ajuda a entendre les seves preocupacions i com des de la nostra organització poden contribuir a resoldre-les. I havent entès i mesurat els impactes, dissenyar estratègies i plans d’acció per millorar la nostra contribució al desenvolupament sostenible.

Diversitat de guies

Aquest creixement en l’elaboració de memòries ha anat acompanyat d’un creixement igualment accelerat en l’aparició de guies i estàndards, arribant a una situació un tant confosa, amb un escenari de diversitat d’opcions que genera incertesa en els líders empresarials per triar la guia correcte que trobi les expectatives dels seus clients, inversors i legisladors..

Hi ha almenys set estàndards coneguts i difosos:

  • CDP – Carbon Disclosure Project
  • CDSB – Climate Disclosure Standards Board
  • GRI – Global Reporting Initiative
  • IIRC – International Integrated Reporting Council
  • SASB – Sustainability Accounting Standards Board
  • TCFD – Taskforce on Climate Related Disclosures
  • WEF IBC – World Economic Forum International Business Council

Per tant triar l’estàndard esdevé el primer repte en l’elaboració de les memòries.

Una guia per triar la guia

Tim Rogmans i Karim El-Jisr, al seu artícle a Harvard Business Review, (Designing Your Company’s Sustainability Report (hbr.org)) proposen una matriu per triar, o si més no, orientar a triar la guia adequada a les nostres necessitats.

La matriu situa en un dels eixos l’audiència a la que ens dirigim, diferenciant entre dirigir-nos només als inversors o a diferents grups d’interès. A l’altre eix, es situa l’abast dels temes que volem reportar, diferenciant entre temes relacionats amb el canvi climàtic i/o medi ambient o un abast més ampli incloent les tres dimensions del desenvolupament sostenible i els aspectes relacionats amb la governança corporativa.

Grups d’interès i abast ampli

Si posem el focus en l’espectre més ampli, gran difusió a diversos grups d’interès i informar dels diversos temes del desenvolupament sostenible, els “guanyadors” son GRI, WEF i CoP.

GRI, és sens dubte l’estàndard més extès, amb una llarga trajectòria i experiència i una gran penetració global.

WEF en canvi, és un model senzill, desenvolupat recentment, que agrupa indicadors de GRI i altres estàndards però que té com avantatge la simplificació.

Metodologia GRI, estructura WEF

Els dos mètodes no son excloents. No només no ho son, si no que poden ser complementaris.

GRI, és la metodologia més completa, no només en quant a temes a tractar i indicadors desenvolupat sino també, i sobretot, en quant a metodologia i filosofia. Els seus principis d’elaboració, i sobretot el seu focus en la participació dels grups d’interès i estudi de la materialitat dels temes son molt recomanables.

WEF per la seva banda, complementa la metodologia GRI posant en focus a la governaça coroporativa i donant-li rellevança.

Entenm, per tant, molt recomanable conèixer i seguir les dues metodologies per a la difusió dels nostres impactes en matèria de sostenibiltiat.


0 comentaris

Leave a Reply